Page 5 - NAHUAT_10_CAT

La diàspora salvadorenca

grans masses de població excedent. pobresa, les guerres, les dictadures i les
desigualtats. Es considera que la primera i a Catalunya
Aquesta població, incapaç de vendre la gran onada migratòria de salvadorencs
seva força de treball en els seus països es va produir el 1800, a la recerca d’or Dels 7.600.065 habitants de Catalunya
d’origen, es veu obligada a mobilitzar- a Alaska. A partir d’aquí, es van anar un 13,6%, 1.082.099 persones, prove-
se i a cercar desesperadament altres succeïnt noves migracions, destacant nen d’altres països. A Barcelona, amb
mercats de treball, molt sovint recorrent la construcció del Canal de Panamà a 1.636.762 habitants, hi ha 320.382
a xarxes clandestines de tràfic de principis del segle XX, on s’estima que immigrants, el 19,57% de la població de
persones. Per viatjar, han de ocultar-se van abandonar el país prop de 40.000 la capital catalana.
dels poderosos dispositius de vigilància persones, moltes d’elles procedents
de les fronteres i els controls migratoris, del zona de Santa Ana. En les següents
i recòrrer llargues distàncies en viatges dècades la manca de terres i d’ocupació,
extremadament perillosos. En aquest així com de llibertats polítiques, va fer
trànsit cap el nord, els abusos contra marxar a milers de persones a Hondures
els migrants, extorsió, maltractaments i (a treballar les plantacions de banano),
abusos sexuals, comesos principalment Estats Units o Mèxic.
per bandes criminals i traficants es
multipliquen, mentre la corrupció La violència governamental dels anys
vinculada al crim organitzat es veuen ’70 va significar l’exili de centenars de
afavorides per la manca de resposta dels compatriotes i la guerra va originar un
governs mexicà i estatunidenc. L’any flux migratori massiu especialment cap A Catalunya a l’any 2020 hi ha 6.215
salvadorenys/es (58,5% dones i 41,5%
2008, Jorge Bustamante, Relator Especial a Estats Units i Canadà (més de 500.000 homes) empadronats, amb un aug-
de l’ONU sobre els Drets Humans dels persones), encara que també es va ment important que frega el 20% res-
Migrants, ja va posar en evidència estendre a altres països com Austràlia, pecte anys anteriors. A la província de
la intervenció de les organitzacions Suècia, Mèxic, Itàlia o Espanya. La gran Barcelona són 5.670 persones mentre
criminals en els abusos contra migrants majoria impulsats per la pobresa i la que a Girona són 299, a Tarragona 200 i
a Mèxic que comprenien no només manca d’oportunitats de millorar les a Lleida, 46.
l’extorsió i els abusos sexuals, sinó condicions de vida de la seva família;
també delictes com el enganche forçat factors agreujats per la violència extrema Les deu ciutats on hi ha més comunitat
de joves migrants a les pandilles, el de la guerra civil i la brutal repressió salvadorenca empadronada són: Bar-
segrest sistemàtic a canvi del pagament instrumentalitzada per l’exèrcit i els celona amb 2.131 persones (el 39,35%
de rescat per part dels seus familiars grups paramilitars àmpliament recolzada del total de la diàspora salvadorenca a
i el segrest de dones, nenes, nens i pel govern dels Estats Units. Catalunya), l’ Hospitalet de Llobregat
amb 1.027 persones (18,47%), Santa
adolescents migrants per a la tracta amb Coloma de Gramenet amb 277 perso-
fins d’explotació sexual. Un cop finalitzada la guerra, les nes (4,89%), Badalona amb 255 (4,5%),
lleis d’amnistia de 1992 i 1993 a El Cornellà de Llobregat amb 159 (2,8%),
El mercat de treball als Estats Units Salvador van garantir la impunitat Rubí també amb 159 (2,8%), Terrassa
atrau aquests persones sense papers dels perpetradors de les violacions amb 151 (2,66%), Mataró amb 112
cap als seus segments més baixos: el generalitzades (1,98%), Esplugues de Llobregat amb
treball agrícola, domèstic, la construcció als drets humans durant la guerra civil, 103 (1,82%) i Sabadell amb el mateix
o els serveis. Es tracta d’una mà d’obra i així, l’esperança per un nou període número, 103 salvadorencs/es (1,82%).
particularment explotada, sense i l’optimisme sobre una convivència
condicions per organitzar-se ni reclamar social pacífica, no va poder ocultar A la ciutat de Barcelona, la població
drets laborals o socials. Al no tenir les la creixent desigualtat, la manca salvadorenca es troba distribuïda d’una
condicions mínimes de ciutadania d’ocupació, la renúncia a les reparacions, manera força generalitzada en la majo-
ria dels districtes de la ciutat, però amb
són fàcilment deportables. Com a la liberalització dels mercats o la major nombre a Horta-Guinardó (382),
indocumentats poden ser expulsats privatització de les empreses públiques, Nou Barris (381), Sants- Montjuïc (276),
en qualsevol moment no només de on les dinàmiques de l’economia Eixample (261) i Sant Andreu (234).
la feina, sinó del país. La seva vida es capitalista de mercat s’imposen
converteix així, en una continua carrera brutalment, tot just esmorteïdes Altres dades indiquen que aquest
per sobreviure, per resistir. per mecanismes compensatoris i un nombre darrerament s’ha incrementat
sistema de seguretat social que deixen exponencialment. Per tant, extraofi-
La migració salvadorenca abandonats a amplis sectors de la cialment, es calcula que pot haver una
societat, entre ells, els i les joves i les comunitat més amplia que pot arribar
Des d’abans del segle XX, l’emigració dones. Situació que es veu agreujada fins a les set mil o set mil cinc-centes
de salvadorencs i salvadorenques, s’ha pels estralls de l’huracà Mitch (1998) i persones emigrades d’aquest país a tot
anat generant a causa de l’existència dels terratrèmols (2001), per la violència Catalunya.
de diversos factors, entre ells: la de les maras i en el cas de les dones,
*dades INE i IDESCAT 2020*

Nahuat 5