Page 10 - NAHUAT_10_CAT

Descobrint El Salvador

Una mirada a l’africanitat de El Salvador

en el departament d’Ahuachapán, on
Actualment, a l’imaginari i la memòria de pobresa i injustícia afecta per igual a
bona part de la població salvadorenca, indígenes, mulats o ladinos (no blancs), i
no hi ha hagut població d’origen africà a on aquests assumeixen un compromís i
El Salvador, i quan n’hi ha, es refereixen lideratge social i polític en la lluita contra
a ella com estrangers, assumint que l’explotació.
la “negritud” és dels altres, del forani,
de l’aliè, del que “no és d’aquí”. Però la En el relat, els mulats i negres són
realitat és tossuda i no es pot obviar ebenistes, ferrers i cosidors, són els
que desenes de milers de persones artesans que, al costat dels estudiants
provinents d’Àfrica van conformar el i intel·lectuals, van jugar un paper
territori que avui es diu El Salvador, crític en la política local i nacional des
convertint-se en el país de la zona de 1880, conformant les bases de les
centreamericana on el mestissatge ha organitzacions comunistes o sindicals. La
estat més gran. resposta governamental a les demandes
dels treballadors i camperols no és
Així, l’ascendència africana es veu altra que el càstig i la repressió, que
reflectida tant en diverses celebracions s’acompanya del frau i la manipulació
tradicionals com són el ball conegut dels resultats de les eleccions municipals
Per a la gran majoria de salvadorencs com La Sebastiana o La negra señora a principis de gener de 1932. Dies
no existeixen i mai han existit persones a Izalco (Sonsonate), la Danza de los després, en una manifestació a la
d’ascendència africana. No obstant tabales a Ereguayquín (Usulután) que Montañita i el Tortuguero, a prop
això, l’últim cens nacional de població es realitza en agraïment a San Benito de d’Atiquizaya i Ahuachapán, els
dut a terme el 2007 enumera a 7.441 Palermo vinculat a creences africanes, o manifestants són aixafats per l’exèrcit,
salvadorencs com a afrodescendents la Sanjuaneada a Conchagua (la Unión) massacrant centenars de persones,
(0,13% de total). Així doncs, ningú pot que treu a la llum la vestimenta típica pagesos indígenes, afrodescendents i
negar que des de fa 450 anys, El Salvador de dones descendents africanes. Com mestissos.
pot ser considerat multicultural. Els també es veu reflectida en els cognoms
pobles originaris cuscatleques, a més més abundants en barris de la capital, Aquesta obra planteja una visió més
de la presència d’europeus, van veure com al barri La Vega o d’altres a prop pluriètnica de la societat salvadorenca
l’arribada d’africans, que principalment de la parròquia Nuestra Señora de la a principis de segle XX i visualitza
van ingressar al territori en vaixell per un Merced, que era on vivien a la fi de juntament amb els testimonis indígenes
dels ports de país, Acajutla (Sonsonate).
segle XVIII els esclaus de les famílies la presència africana al país i en la seva
adinerades. Són cognoms relacionats construcció social.
Des de la invasió d’Amèrica Central, la a l’activitat econòmica a la qual es
presència africana a l’actual territori dedicaven com Curador, Abanera, Durant les següents dècades de segle
salvadorenc pot documentar-se a partir Custodia, Casero, Cargadora, però també XX s’estén un mantell de silenci sobre
de diverses fonts. Durant tot el període a les característiques ètniques com els afrodescendents salvadorencs i no
colonial gent esclavitzada i els seus Chula, Prieto, Moro, Mulato, Mulata, serà fins a principis de segle XXI, quan
descendents, van deixar una empremta Colocho, Colocha o Moreno. També, de la mà de figures de l’antropologia
imprescindible en la societat i la cultura l’ús del terme panun o panunes en com Marielba Herrera o Heriberto
de la capital. A partir de 1870, el projecte Atiquizaya (Ahuachapán) per referir- Erquicia, neix un actiu moviment
de nació dels governants salvadorencs se als afrodescendents és un residu organitzatiu que comença a vetllar
i les èlits intel·lectuals i econòmiques lingüístic que fa referència al poble africà pel reconeixement i apoderament de
van procurar la tasca d’homogeneïtzar banun de Senegàmbia (actual Senegal). la comunitat a El Salvador impulsat
les diferències ètnic-culturals de les per AFROOS (Afrodescendientes
poblacions de l’incipient Estat.
El 1947 es publica a Mèxic la novel·la Organizados Salvadoreños), en el qual
Cafetos en flor de l’escriptor salvadorenc participen figures com Ana Yenci Lemus
Les polítiques racistes de finals de segle Miguel Ángel Ibarra, on es narra la vida o l’artista Carlos Lara. El 29 d’agost és
XIX que es van estendre durant dècades, d’un activista sindical afrodescendent el Dia Popular de la Afrodescendencia
van minimitzar i negar l’existència d’Atiquizaya i la seva participació en Salvadoreña, amb la finalitat d’explicar
de l’africanitat. A inicis de segle XX, l’aixecament de 1932. Ibarra narra la la història invisibilitzada de la comunitat
els discursos dels intel·lectuals més infantesa i joventut de Jorge Ibáñez, afrodescendent de El Salvador.
influents expressaven que el progrés el negre, una infantesa submergida
del país arribaria quan aquestes ètnies en una cultura militaritzada i violenta / Eduard Balsebre /
estiguessin fusionades.

10 Nahuat