Page 10 - NAHUAT_10_CAT
P. 10

Descobrint El Salvador

       Una mirada a l’africanitat de El Salvador



                                                                                en el departament d’Ahuachapán, on
                                            Actualment, a l’imaginari i la memòria de   pobresa i injustícia afecta per igual a
                                            bona part de la població salvadorenca,   indígenes, mulats o ladinos (no blancs), i
                                            no hi ha hagut població d’origen africà a   on aquests assumeixen un compromís i
                                            El Salvador, i quan n’hi ha, es refereixen   lideratge social i polític en la lluita contra
                                            a ella com estrangers, assumint que   l’explotació.
                                            la “negritud” és dels altres, del forani,
                                            de l’aliè, del que “no és d’aquí”. Però la   En el relat, els mulats i negres són
                                            realitat és tossuda i no es pot obviar   ebenistes, ferrers i cosidors, són els
                                            que desenes de milers de persones   artesans que, al costat dels estudiants
                                            provinents d’Àfrica van conformar el   i intel·lectuals, van jugar un paper
                                            territori que avui es diu El Salvador,   crític en la política local i nacional des
                                            convertint-se en el país de la zona   de 1880, conformant les bases de les
                                            centreamericana on el mestissatge ha   organitzacions comunistes o sindicals. La
                                            estat més gran.                     resposta governamental a les demandes
                                                                                dels treballadors i camperols no és
                                            Així, l’ascendència africana es veu   altra que el càstig i la repressió, que
                                            reflectida tant en diverses celebracions   s’acompanya del frau i la manipulació
                                            tradicionals com són el ball conegut   dels resultats de les eleccions municipals
       Per a la gran majoria de salvadorencs   com La Sebastiana o La negra señora   a principis de gener de 1932. Dies
       no existeixen i mai han existit persones   a Izalco (Sonsonate), la Danza de los   després, en una manifestació a la
       d’ascendència africana. No obstant   tabales a Ereguayquín (Usulután) que   Montañita i el Tortuguero, a prop
       això, l’últim cens nacional de població   es realitza en agraïment a San Benito de   d’Atiquizaya i Ahuachapán, els
       dut a terme el 2007 enumera a 7.441   Palermo vinculat a creences africanes, o   manifestants són aixafats per l’exèrcit,
       salvadorencs com a afrodescendents   la Sanjuaneada a Conchagua (la Unión)   massacrant centenars de persones,
       (0,13% de total). Així doncs, ningú pot   que treu a la llum la vestimenta típica   pagesos indígenes, afrodescendents i
       negar que des de fa 450 anys, El Salvador   de dones descendents africanes. Com   mestissos.
       pot ser considerat multicultural. Els   també es veu reflectida en els cognoms
       pobles originaris cuscatleques, a més   més abundants en barris de la capital,   Aquesta obra planteja una visió més
       de la presència d’europeus, van veure   com al barri La Vega o d’altres a prop   pluriètnica de la societat salvadorenca
       l’arribada d’africans, que principalment   de la parròquia Nuestra Señora de la   a principis de segle XX i visualitza
       van ingressar al territori en vaixell per un   Merced, que era on vivien a la fi de   juntament amb els testimonis indígenes
       dels ports de país, Acajutla (Sonsonate).
                                            segle XVIII els esclaus de les famílies   la presència africana al país i en la seva
                                            adinerades. Són cognoms relacionats   construcció social.
       Des de la invasió d’Amèrica Central, la   a l’activitat econòmica a la qual es
       presència africana a l’actual territori   dedicaven com Curador, Abanera,   Durant les següents dècades de segle
       salvadorenc pot documentar-se a partir   Custodia, Casero, Cargadora, però també   XX s’estén un mantell de silenci sobre
       de diverses fonts. Durant tot el període   a les característiques ètniques com   els afrodescendents salvadorencs i no
       colonial gent esclavitzada i els seus   Chula, Prieto, Moro, Mulato, Mulata,   serà fins a principis de segle XXI, quan
       descendents, van deixar una empremta   Colocho, Colocha o Moreno. També,   de la mà de figures de l’antropologia
       imprescindible en la societat i la cultura   l’ús del terme panun o panunes en   com Marielba Herrera o Heriberto
       de la capital. A partir de 1870, el projecte   Atiquizaya (Ahuachapán) per referir-  Erquicia, neix un actiu moviment
       de nació dels governants salvadorencs   se als afrodescendents és un residu   organitzatiu que comença a vetllar
       i les èlits intel·lectuals i econòmiques   lingüístic que fa referència al poble africà   pel reconeixement i apoderament de
       van procurar la tasca d’homogeneïtzar   banun de Senegàmbia (actual Senegal).  la comunitat a El Salvador impulsat
       les diferències ètnic-culturals de les                                   per AFROOS (Afrodescendientes
       poblacions de l’incipient Estat.
                                            El 1947 es publica a Mèxic la novel·la   Organizados Salvadoreños), en el qual
                                            Cafetos en flor de l’escriptor salvadorenc   participen figures com Ana Yenci Lemus
       Les polítiques racistes de finals de segle   Miguel Ángel Ibarra, on es narra la vida   o l’artista Carlos Lara.  El 29 d’agost és
       XIX que es van estendre durant dècades,   d’un activista sindical afrodescendent   el Dia Popular de la Afrodescendencia
       van minimitzar i negar l’existència   d’Atiquizaya i la seva participació en   Salvadoreña, amb la finalitat d’explicar
       de l’africanitat. A inicis de segle XX,   l’aixecament de 1932. Ibarra narra la   la història invisibilitzada de la comunitat
       els discursos dels intel·lectuals més   infantesa i joventut de Jorge Ibáñez,   afrodescendent de El Salvador.
       influents expressaven que el progrés   el negre, una infantesa submergida
       del país arribaria quan aquestes ètnies   en una cultura militaritzada i violenta   / Eduard Balsebre /
       estiguessin fusionades.

   10   Nahuat
   5   6   7   8   9   10   11   12