Arriba el número 7 de ‘Nàhuat, revista de solidaritat amb El Salvador’ impulsada per Huacal, que editada tant en català com en castellà, vol ser un espai d‘informació, reflexió i opinió sobre la realitat de El Salvador i de la diàspora salvadorenca a Catalunya. Cada número està dedicat a un tema central vinculat a l’actualitat de la societat salvadorenca i en aquesta ocasió és ‘El Salvador: Dones de lletres’, on es vol donar a reconèixer la gran qualitat de les escriptores salvadorenques del segle XXI així com mostrar les noves corrents literàries del país.

Hi ha una pregunta que transita des de fa anys en els àmbits literaris de El Salvador: ‘Quina és la nostra identitat cultural?’ La transició de la guerra a la vida civil a El Salvador ha estat un procés relativament incert, no només en el terreny polític sinó també en el terreny de les tendències culturals.

La cultura de la guerra que es va expressar durant els anys vuitanta trobava els seus fonaments en una tradició d’exclusió política, marginació social i explotació econòmica, la qual cosa va influir per a conformar una cultura de la violència que va generar l’èxode de milions de salvadorencs. Durant la postguerra, aquesta crisi d’identitat cultural es va expressar fonamentalment tant en una mena de desarrelament malenconióscom en un sentiment agre i dolorós derivat de la violència.

Les autores més joves -que no van créixer a la guerra civil- busquen nous espais en el sistema, busquen un llenguatge més plural, divers, per referir-se a la vivència salvadorenca en la postmodernitat urbana. Marquen distància amb els temes costumistes per endinsar-se en temes intimistes on la solitud, el desencís, l’urbà, l’erotisme i la sordidesa reclamen terreny.

La violència continua present, però el tractament que se li dóna a l’escriptura ha canviat. I el paper de les dones escriptores està sent determinant. Les creadores es comprometen ara amb la renovació literària al mateix temps que amb un compromís polític que, no obstant això, s’ha diversificat.

Ara, és el compromís amb els seus propis drets, els drets de la dona, però també amb els drets d’aquelles identitats que segueixen al marge: els homosexuals, els pobres, les víctimes de la violència o els indígenes. Escriuen, senten, comparteixen, reflexionen i lluiten contra els estereotips, canviant la identitat cultural i transformant la visió de món.

Podeu llegir la revista a través d’aquest enllaç: https://www.huacalong.cat/nauhat-num-7-cat/ o consultar-la a l’enllaç https://www.huacalong.cat/revista-nahuat/ on també podeu trobar el Suplement Cultural Chikume Metzti amb una selecció de quatre contes de les autores salvadorenques Josefina Peñate y Hernández, considerada una de les primeres contistes del país, Mercedes Durand, Ligia María Orellana i Matilde Elena López.

(Visited 3 times, 1 visits today)