Article publicat al número 6 de “Nàhuat, revista de solidaritat amb El Salvador” (Barcelona, març 2020). Fotografia: Nantzin Idalia García de 66 anys és una de les mestres de Bressol Nàhuat / Ministerio de Cultura

Des de l’any 2017, cada 21 de febrer se celebra el Dia Nacional de la Llengua Nàhuat a Santo Domingo de Guzmán, Sonsonate, bressol de la major quantitat de nàhuatparlants que perviuen a El Salvador. El nàhuat (nawat) és la llengua parlada originalment pels pipils, un poble indígena que es va assentar a partir del segle VIII a la zona occidental i central de El Salvador.
El nàhuat és la darrera llengua indígena que es parla a El Salvador. Compta amb poc més de dos-cents parlants a Witzapan (Santo Domingo de Guzmán), Kwisnawat (Cuisnahuat), Itzalku (Izalco) i Nawitzalku (Nahuizalco), tots quatre al departament de Sonsonate, i a Takupan (Tacuba), al departament d’Ahuachapán.

Des de fa pocs anys, hi ha unes desenes més de neoparlants a San Salvador, gràcies a diverses propostes que lluiten per evitar la seva desaparició com el col·lectiu TzunEjekat (“Cap de vent”), els vídeos “Timumachtikan nawat” d’Hector Josué Martinez, els reportatges de la Universidad Centroamericana “José Simeón Cañas” (UCA) o com la tasca didàctica de Werner Hernández, autor de Nawat Mujmusta, un pràctic manual de l’idioma náhuat que compta amb apunts gramaticals i un vocabulari náhuat-castellà / castellà-náhuat.

Mantenir viu l’idioma implica assegurar la transmissió intergeneracional del coneixement cultural i de la cosmovisió dels pipils. Els pobles originaris van desenvolupar una saviesa ancestral que conté equilibri, respecte i harmonia amb la natura.

Com a llengua en perill, el nàhuat està amenaçat amb la possibilitat d’extinció dins dels propers anys, tret que es prenguin ràpidament mesures per mantenir-lo viu. Al segle XX es van dur a terme algunes temptatives o projectes en reduïda escala per revitalitzar el nàhuat a El Salvador.

La raó que hi hagi tant pocs parlants de nàhuat és part d’una història trista
i violenta. A El Salvador, la població indígena ha patit múltiples violacions
dels seus drets humans durant centenars d’anys. Despullada de les seves terres, discriminada i abocada a l’extermini ha suportat l’assimilació gradual a la cultura occidental i la desvalorització dels seus elements culturals, especialment els ideològics. Dues de les expressions més dramàtiques van ser l’aixecament dels “nonualcos” liderats per Anastasio Aquino al 1833 i l’aixecament camperol a l’occident del país el 1932. On la Guardia Nacional i altres cossos militars, a les ordres de la burgesia, dels
terratinents del cafè i de la dictadura del general Maximiliano Hernández, van sufocar la revolta assassinant més de 30 mil indígenes que reclamaven la propietat de les terres. No va ser fins a l’any 2010 que el govern de El Salvador va reconèixer i demanar perdó per aquest genocidi en el marc del primer Congrés Nacional Indígena.

Després de la massacre del 32 es va satanitzar l’idioma nàhuat, fins al punt que els supervivents indígenes van renunciar a seguir amb el seu idioma natal per por a ser assassinats, empresonats o discriminats. Aquesta repressió va consumar l’etnocidi del nàhuat a El Salvador i així, a poc a poc, els i les parlants del nàhuat van optar per expressar-se únicament en espanyol i les noves generacions es van desentendre d’aprendre la llengua dels seus avantpassats. Tot i això, en petites comunitats i en la intimitat de les famílies, dintre de les seves llars, la llengua va mantenir el seu ús fins a l’actualitat.

A principis del segle XXI, Jorge Lemus, director d’Investigacions de la Universidad Don Bosco (San Salvador), va liderar el projecte de revitalització de la llengua nàhuat que s’està aplicant amb èxit en les
comunitats en què encara hi ha parlants de la llengua. Una part de les docents són dones grans que tenen el nàhuat com llengua materna, les nantzin, “mares”, mentre que la majoria dels i de les mestres que participen en el projecte l’han après com a part de les capacitacions ofertes per la universitat en llengua i metodologia de l’ensenyament d’idiomes. El projecte va començar el 2003 amb 3 escoles i 275 nens i nenes aprenent la llengua fins haver arribat a l’any 2019 a tenir la participació de 38 centres educatius i haver superat els 5.000 infants i adolescents instruïts en els darrers deu anys en el marc del projecte “Bressol nàhuat”. Un programa infantil d’immersió lingüística per a menors indígenes dels municipis de Santo Domingo de Guzmán i Santa Catalina Masahuat. El programa dona coneixements bàsics de la llengua amb classes d’una o dues hores a la setmana, que ha permès que aproximadament un 50% dels i de les estudiants puguin mantenir a dia d’avui converses elementals en nàhuat.

Altres iniciatives se sumen i s’estan desenvolupant durant aquests darrers anys, amb l’objectiu de fer consciència en les noves generacions sobre la importància de salvaguardar el patrimoni lingüístic i cultural del país. Fet que permet mirar el futur de la llengua amb una mica d’optimisme. Potser és el moment d’animar-nos i fer un pas: timumachtikan nawat (aprenguem nàhuat). / Eduard Balsebre /

(Visited 30 times, 1 visits today)